Comentaris sobre "Poesía reunida" (Philip Larkin)

Ja tinc entre les meves mans el nou volum de la Poesía reunida de Philip Larkin, a càrrec de Damià Alou i Marcelo Cohen editat per Lumen.

Només he pogut fullejar-lo però ja voldria compartir amb vosaltres un parell de comentaris.

El primer, tret del pròleg de Damià Alou que, excepte un parell de paràgrafs, és el mateix que va escriure per a l'edició  de Las bodas de Pentecostés (Lumen, 2007) -que ja he comentat aquí i aquí.

Alou diu en referència a l'etern debat sobre la traducció en poesia (el remarcat és meu):

"La traducción en poesía suele dar pie a comentarios absurdos: que si se prima más el sentido que el sonido o viceversa, que por qué no se ha rimado, que… en fin. Nunca se prima el sentido sobre el sonido, ni viceversa, porque en el lenguaje humano ambas cosas no pueden separarse. Lo más importante en poesía es que oigamos la voz del poeta como si fuera un buen doblaje: nunca será lo mismo, pero puede llegar a conmovernos o divertirnos igual."  

Touché. Confesso que molt cops he utilitzat aquest dilema entre so i sentit per a valorar la traducció poètica en general -i de Larkin en particular. Tanmateix continuo pensant que, com a músic, trio una versió o una altra del mateix poema original en funció de la musicalitat que traspua i que, per tant, facilita la meva connexió amb el poema que aspiro a traslladar al terreny de la melodia i el ritme musicals. En el cas de Larkin m'ha passat en més d'un cop i crec que constatar això no confirma que el traductor hagi fet una tria conscient en un sentit o un altre però, en tot cas, sí que, finalment, el resultat poètic s'ha apropat més a un d'aquests dos terrenys -indestriables, d'altra banda- del poema.

El segon comentari és la descoberta que la traducció de Damià Alou em permet fer del llibre "The Less Deceived", aquí traduït com "Engaños". S'hi respira ja el Larkin que esclatarà amb tota rotunditat en llibres posteriors. No he fet una lectura prou aprofundida com per fer una ressenya extensa. Només destacar-vos que hi ha poemes molt bons. Com aquest Lugares, amores. Els que ja hem llegit una mica Larkin i coneixem la seva biografia l'entenem perfectament. Els que no, haureu de llegir-lo més o venir al nostre espectacle Ran de les coses, que aquest estiu us oferirem en diversos escenaris.


LUGARES, AMORES

No, todavía no he encontrado
el lugar del que pueda decir
Este es mi sitio,
aquí me quedo;
y tampoco a esa persona especial
que enseguida reclame
todo lo que tengo,
incluso mi apellido;

encontrar eso parece demostrar
que no quieres decidir
dónde construir, ni a quien amar;
les pides que te rechacen
de manera irrevocable,
así no será tu culpa
si la ciudad te aburre
o la chica es imbécil.

Y al no encontrarlos, sin
embargo, te obligas a actuar
como si lo que tienes
en realidad te encantara;
y mejor no pensar
que todavía podrías descubrir
a los hasta ahora innecesarios:
tu lugar, tu pareja.

Philip Larkin, Engaños

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada