Més a prop de la felicitat


Comunió. Feeling. Sinergia. Podria continuar cercant paraules que definissin l'acte d'ahir a l'Aula de Música de St Feliu de Llobregat. I segurament en trobaria moltes d'altres també plenament significatives: emoció, sentiment, acollida, connexió… Poques vegades he viscut com a intèrpret una experiència com la que vam compartir -una paraula més- al Contrapunt Poètic amb Ran de les coses mentre desgranàvem la poesia de Philip Larkin. Un silenci expectant, gairebé diria religiós -quan això vol dir d'un gran respecte-, d'una receptivitat màxima, més enllà del contingut en si mateix. Perquè, diguem-ho clar també, el públic del Contrapunt és un públic agraïdíssim, que ja t'ha concedit el benefici del dubte abans que comencis, perquè està obert a escoltar sense cap premissa que el condicioni. I així és un gust actuar. Rectifico. És un luxe, per a qualsevol que vulgui presentar una proposta artística del tipus que sigui. 
Em consta que al llarg d'aquest cicle hi han passat propostes molt diverses i, pel que vaig poder captar en la xerrada posterior, totes han estat molt ben acollides. I això és mèrit del nucli organitzador, el que, en terminologia castellera anomenaríem una tripleta màgica: la Marta Pérez Sierra, poeta, la Lourdes Borrell pedagoga musical i responsable de l'Aula de Musica i Teatre musical, juntament amb el també músic i il·lustrador Pere Borrell. Crec que amb iniciatives com el Contrapunt poètic es fa possible allò que algú va verbalitzar més o menys així: "venim a aquí i passem una estona meravellosa, rebent un munt de coses boniques, de manera que te'n vas a casa ple d'energia, de felicitat."
Així ens vam sentir nosaltres, us ho asseguro. No només per com va anar l'espectacle sinó també per l'estona que vam poder gaudir després, tot tastant uns deliciosos canapés que un parell de voluntàries havien elaborat amb tot el seu amor i el seu bon fer.
En fi, no sé si els versos de Larkin seran recordats quan, d'aquí un temps algú parli de la vetllada d'ahir. És igual. L'important és que van servir de catalitzadors d'uns moments de felicitat -ell, que se'l coneix com el poeta de la infelicitat!-, dels quals en quedarà, més que unes paraules, una sensació de benestar lligat a la gent amb qui la vam compartir. Gràcies, gràcies, gràcies. 
Em vénen al cap uns versos de Larkin que semblen escrits expressament per a moments així:

"em vaig dedicar a retornar, a aquells
que confiaven en mi, els afectes perduts;
no ens va servir de res, ni a ells ni a mi,
però així vam ser tots més a prop
(o ens ho va semblar) d’aquell guirigall
que si ens l’haguéssim perdut separadament."

(Philip Larkin, fragment de Condolença en blanc major)


1 comentari:

  1. Moltíssimes gràcies per aquestes paraules, sentiments compartits.
    Ahir vam ser una mica més feliços, ens vau regalar bellesa!
    Us deixo un vídeo resum del vostre meravellós espectacle.
    http://youtu.be/pOE3LK7XMhc

    ResponElimina